Internet i la tecnologia estant generant, amb el pas dels anys, curioses combinacions que esdevenen noves modes, especialment entre les persones més geek, convertint-se en alguns casos en interessants moviments virals o originals propostes artístiques.
Ja fa temps els weblogs i la facilitat per fer i publicar fotos (flickr, picassa, …) van generar la moda del unboxing. T’arriba el paquet d’un producte desitjat i esperat, sovint tecnologia, i fas fotos pas a pas del procés de desembalatge.
Una altre moguda viral similar, i especialment escampada dins de flickr, van ser els What’s in your bag?
Flickr feia senzill compartir fotos però sobretot etiquetar-les identificant elements concrets de la imatge, ajudant indirectament a potenciar la moda d’ensenyar i detallar que es portava a la bossa, motxilla o bolso. I això encara continua.
Una variant és el projecte Persona realitzat pel fotògraf Jason Travis, en que fotografia a la persona i als objectes que porta damunt en aquell moment.
El projecte Persona d'en Jason Travis
I el darrer boom (bé, la cosa ja ve del 2009) és el Lipdup. En essència un Lipdup és gravar-se vocalitzant una cançó i després editar el vídeo per substituir el so gravat, per la canço original.
Els Lipdup no haguessin estat possibles sense l’actual facilitat per crear i publicar vídeo. Precisament va ser en Jakob Lodwick, fundador de Vimeo, qui va crear el primer i ho va batejar amb aquest nom. Però el boom va començar amb, la repercussió que va tenir, el Lipdub que varen crear dos estudiants de comunicació de la universitat de Montreal. Realitzat en poc més de dues hores i amb 172 estudiants figurants.
I és que malgrat que d’antecedents de doblar a algú que canta en podem trobar uns quants, els Lipdub com a tal i lluny de fer-se amb grans mitjans i equips audiovisuals son sovint coses de factura relativament senzilla i que per considerar-se Lipdup han de ajustar-se a uns criteri concrets.
Algunes empreses han utilitzat aquest fenomen per fer comunicació corporativa com el que va fer Vueling el nadal del 2009.
I també les universitats s’han apuntat a la moda, a casa nostra no en falten exemples, entre ells:
La creació audiovisual cada vegada esta més a l’abast de tothom i Internet fa possible noves formes de crear i compartir, … i tot just estem al principi.
De l’unboxing als LipDup
Internet i la tecnologia estant generant, amb el pas dels anys, curioses combinacions que esdevenen noves modes, especialment entre les persones més geek, convertint-se en alguns casos en interessants moviments virals o originals propostes artístiques.
Ja fa temps els weblogs i la facilitat per fer i publicar fotos (flickr, picassa, …) van generar la moda del unboxing. T’arriba el paquet d’un producte desitjat i esperat, sovint tecnologia, i fas fotos pas a pas del procés de desembalatge.
Alguns exemples:
Hi ha qui fins i tot ho grava en vídeo, o qui es monta tota una pel·licula, afegint humor al tema:
http://www.vimeo.com/10102143I es clar, no falta la web especialitzada.
Una altre moguda viral similar, i especialment escampada dins de flickr, van ser els What’s in your bag?
Flickr feia senzill compartir fotos però sobretot etiquetar-les identificant elements concrets de la imatge, ajudant indirectament a potenciar la moda d’ensenyar i detallar que es portava a la bossa, motxilla o bolso. I això encara continua.
Una variant és el projecte Persona realitzat pel fotògraf Jason Travis, en que fotografia a la persona i als objectes que porta damunt en aquell moment.
El projecte Persona d'en Jason Travis
I el darrer boom (bé, la cosa ja ve del 2009) és el Lipdup. En essència un Lipdup és gravar-se vocalitzant una cançó i després editar el vídeo per substituir el so gravat, per la canço original.
Els Lipdup no haguessin estat possibles sense l’actual facilitat per crear i publicar vídeo. Precisament va ser en Jakob Lodwick, fundador de Vimeo, qui va crear el primer i ho va batejar amb aquest nom. Però el boom va començar amb, la repercussió que va tenir, el Lipdub que varen crear dos estudiants de comunicació de la universitat de Montreal. Realitzat en poc més de dues hores i amb 172 estudiants figurants.
I és que malgrat que d’antecedents de doblar a algú que canta en podem trobar uns quants, els Lipdub com a tal i lluny de fer-se amb grans mitjans i equips audiovisuals son sovint coses de factura relativament senzilla i que per considerar-se Lipdup han de ajustar-se a uns criteri concrets.
Algunes empreses han utilitzat aquest fenomen per fer comunicació corporativa com el que va fer Vueling el nadal del 2009.
I també les universitats s’han apuntat a la moda, a casa nostra no en falten exemples, entre ells:
La creació audiovisual cada vegada esta més a l’abast de tothom i Internet fa possible noves formes de crear i compartir, … i tot just estem al principi.
No related posts.